Genocidi de Gaza
| ||||
| Tipus | genocidi crisi humanitària | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | guerra de Gaza | |||
| Interval de temps | 7 octubre 2023 | |||
| Lloc | Franja de Gaza | |||
| Estat | Estat de Palestina, territoris ocupats per Israel i Israel i els territoris ocupats | |||
| Objectiu | palestins | |||
| Víctima | palestins | |||
| Morts | 72.991 (10 juny 2026) | |||
| Perpetrador | Israel | |||
| Format per | ||||
Segons un comitè especial[1] i una comissió independent[2] de les Nacions Unides, Amnistia Internacional,[3][4] Metges Sense Fronteres,[5] B'Tselem,[6] Metges pels Drets Humans–Israel,[7] Federació Internacional pels Drets Humans,[8] nombrosos estudis sobre genocidi i estudiosos de Dret internacional (inclosa la International Association of Genocide Scholars),[9] i molts altres experts, Israel està cometent un genocidi contra els palestins durant el seu el bloqueig, la invasió i els bombardeigs continus de la Franja de Gaza.[10] Experts i organitzacions de drets humans han identificat actes de genocidi, com ara matances a gran escala i l'ús de fam a la Franja de Gaza com a arma de guerra, amb la intenció de destruir totalment o parcial la població de Gaza. Altres actes genocides similars inclouen la destrucció d'infraestructures civils, l'assassinat de treballadors sanitaris i persones que busquen ajuda, el desplaçament forçós massiu, la comissió de violència sexual i la prevenció de naixements. La denúncia sobre si els fets constitueixen un genocidi, en sentit jurídic, ha estat presentada per Sud-àfrica davant el Tribunal Internacional de Justícia, que a agost de 2026 encara no ha dictat sentència.[11] Hi ha veus que rebutgen que el que es produeix a Gaza sigui un genocidi.[12][13]
L'agost del 2025, el Ministeri de Salut de Gaza havia informat que almenys 62.000 persones havien mort a Gaza.[14] La majoria de les víctimes són civils,[15][16] dels quals almenys el 50% són dones i nens.[17][18] En comparació amb altres conflictes globals recents, el nombre de morts conegudes de periodistes, treballadors humanitaris i sanitaris, i nens es troba entre els més alts.[19][20] En desembre de 2023 es considerava que hi havia milers de cadàvers sense comptar sota les runes d'edificis destruïts.[16][21] Un estudi publicat a The Lancet va estimar que hi havia 64.260 morts a causa de lesions traumàtiques el juny de 2024, tot i que va assenyalar un nombre potencial de morts més gran quan s'hi inclouen les morts "indirectes".[22] A maig de 2025, una xifra comparable de morts per lesions traumàtiques seria de 93.000 (77.000 a 109.000), cosa que representa entre el 4 i el 5% de la població de Gaza abans de la guerra.[23] El nombre de ferits és superior a 100.000;[24] Gaza té el nombre més gran de nens amputats per càpita del món.[25]
Un bloqueig israelià forçat ha contribuït en gran manera a la fam contínua. Les projeccions mostren que el 100% de la població experimenta "alts nivells d'inseguretat alimentària aguda", amb unes 641.000 persones experimentant nivells catastròfics l'agost de 2025.[26] Al principi del conflicte, Israel va tallar l'aigua i l'electricitat de Gaza. A maig de 2024, el 84% dels seus centres de salut havien estat destruïts o danyats.[27] Israel també ha destruït nombrosos edificis culturalment significatius, incloses les 12 universitats de Gaza i el 80% de les seves escoles.[28][29][30] Més d'1,9 milions de palestins (el 85% de la població de Gaza) han estat desplaçats per la força.
El govern de Sud-àfrica ha iniciat un procediment, Sud-àfrica contra Israel, contra Israel al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), al·legant una violació de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi.[31] El govern israelià ha negat les acusacions de Sud-àfrica i ha argumentat que Israel s'està defensant.[32] En una declaració inicial, el TIJ va sostenir que Sud-àfrica tenia dret a presentar el seu cas, mentre que es reconeixia als palestins el dret a la protecció contra el genocidi.[33] El tribunal va ordenar a Israel que prengués totes les mesures al seu abast per prevenir la comissió d'actes de genocidi, prevenir i castigar la incitació al genocidi i permetre serveis humanitaris bàsics, ajuda i subministraments a Gaza.[34] Posteriorment, el tribunal va ordenar a Israel que augmentés l'ajuda humanitària a Gaza i que aturés l'ofensiva de Rafah.[35]
Entre altres, els governs d'Alemanya,[36] Austràlia,[37] Àustria,[38] Canadà,[39] Estats Units d'Amèrica,[40] Grècia,[41] Hongria,[42] Itàlia,[43] Noruega,[44] Nova Zelanda,[45] Països Baixos,[46] Portugal,[47] el Regne Unit,[48] Txèquia[49] s'han manifestat en contra de considerar els fets com a genocidi, alguns d'ells sense reserves, i altres, mentre no hi hagi sentència del TIJ.
El procediment de Sud-àfrica contra Israel al TIJ ha provocat crítiques de publicacions i persones que argumenten que les afirmacions que Israel està cometent genocidi a Gaza abaratien el terme i en minen la gravetat tal com defineix la Convenció sobre el genocidi de les Nacions Unides.[50][51]
El conflicte ha generat nombrosos episodis de desinformació, com l'afirmació que va ser els soldats israelians qui va disparar contra els seus propis civils al festival de música Supernova el 7 d'octubre, que es van decapitar 40 nadons, que les fotografies d'atrocitats comeses per Hamàs es van realitzar utilitzant intel·ligència artificial, o l'escenificació del patiment dels palestins.[52] Els usuaris de les xarxes socials, inclosos polítics i mitjans de comunicació d'alt perfil van compartir el juny de 2025 un suposat estudi de la Universitat Harvard segons el qual 377.000 persones havien desaparegut a Gaza, però l'estudi no va ser realitzat per la Universitat Harvard i l'estimació es basava en càlculs erronis.[53]
La "intenció de destruir" és una condició necessària per complir el llindar legal de genocidi. Diversos estudiosos han argumentat que la intenció de destruir es demostra per les declaracions dels funcionaris israelians i per les polítiques i la conducta d'Israel,[54][55][56] mentre que diversos altres no hi estan d'acord.
Les xifres
[modifica]
En agost de 2025 s'estimava que des de l'inici de la guerra de Gaza en 2023 com a mínim 1.706 israelians i 63.000 palestins (62.000 a la Franja de Gaza i 1000 a Cisjordània) haurien mort,[14] si bé no tots els cossos hi estan identificats o s'han recuperat. La letalitat durant la guerra va caure dràsticament amb el temps, passant d'una mitjana de 312 morts diàries a la Franja de Gaza entre octubre i desembre de 2023 a 59 morts diàries entre gener de 2024 i gener de 2025.[57] Del total de víctimes mortals, les autoritats sanitàries de la Franja consideraven que 332 haurien mort per causes relacionades amb la fam i la desnutrició des del començament de la guerra, dels quals 124 menors d'edat.[58] El nombre de víctimes mortals consisteix principalment en homes adults, amb un 49,3% de les morts reportades. En el rang d'edat de 18 a 45 anys, els homes moren 2,85 vegades més que les dones, fet que indica una presència significativa de militants,[57] tanmateix les dades ofertes per les autoritats palestines no diferencien entre civils i combatents en els seus informes.[59]
Segons les xifres del Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS), la població estimada de la Franja de Gaza a finals de 2024 havia baixat a 2,1 milions de persones, un descens de 160.000 persones respecte 2023, dels quals 45.000 haurien mort i la resta marxat de la Franja, suposant un descens total de la població d'un 6%.[60] Entre agost de 2024 i abril de 2025 es van haver de retirar de les reclamacions de morts per causa de la guerra 4.000 persones, finalment atribuïdes a mortes per causa natural pel Ministeri de Salut.[61] Segons els informes de Hamàs de març de 2025, el 72% dels morts durant la guerra son homes en edat militar.[62] Segons l'informe de The Washington Institute de maig de 2025, el 49,3% de les 52.958 víctimes mortals palestines corresponen a homes adults, i d'aquests, els que tenien de 18 a 45 anys eren 2,85 vegades més que les dones, indicant una presència significativa de militants.[57] Un estudi britànic del gener de 2025 que emprava mètodes estadístics usats en els conflictes de Kosovo, Sudan, Guatemala i Colòmbia va estimar que unes 64.260 persones ja havien mort abans del 30 de gener de 2024.[63]
A més de les morts directes, un bloqueig forçat israelià i egipci sobre la totalitat de la Franja ha contribuït en l'auge de la fam o l'amenaça de fam, sumat que les forces israelianes dificulten o impedeixen que els subministraments humanitaris arribin a la població palestina, bloquejant o atacant els combois humanitaris causant una crisi humanitària. Durant uns dies al començament del conflicte, Israel va tallar el subministrament d'aigua i electricitat de la Franja. Només el juny de 2024, més de 500 treballadors sanitaris havien estat assassinats a la Franja de Gaza,[64] i l'agost de 2024 només 17 dels 36 hospitals de Gaza funcionaven parcialment. Israel també ha destruït nombrosos llocs d'interès cultural o rellevància patrimonial, entre els quals s'inclouen dues terceres parts dels seus centres escolars,[65] 13 biblioteques que contenien milers de llibres i manuscrits, totes les 12 universitats del país[60] i dotzenes de mesquites, tres esglésies i dos museus.
Diversos observadors, inclosa la relatora especial de les Nacions Unides, Francesca Albanese, han citat diverses declaracions d'alts funcionaris israelians que poden indicar una "intenció de destruir" la població de Gaza, una condició necessària perquè es compleixi el llindar legal del genocidi.[66][67] La majoria d'estudiosos de l'Orient Mitjà basats als Estats Units, creuen que les accions d'Israel a Gaza tenen la intenció de fer-la inhabitable per als palestins, i el 75% d'ells diu que les accions d'assassinat massiu d'Israel a Gaza constitueixen "crims de guerra importants semblants al genocidi" o directament un "genocidi".[68]
En agost de 2025, tot i que les enquestes a Israel mostraven que gairebé tres quartes parts dels israelians jueus creien que no hi ha innocents a Gaza, la majoria dels ciutadans donaven suport a un acord d'alto el foc que signifiqués l'alliberament dels ostatges que encara estaven en mans de Hamàs i alleugerís l'impacte de dos anys de guerra en la societat i l'economia israelianes.[69] En les manifestacions per l'alliberament dels ostatges, una petita minoria demanava la fi de la fam i la mort de palestins, però segons les enquestes el 78% dels israelians jueus no estaven preocupats pel patiment dels palestins.[69] Un estudi fet per la Universitat Estatal de Pennsilvània a Maig de 2025 posa de relleu que gairebé la meitat (el 47%) de la població israeliana dona suport a que el seu exercit extermini la població a Gaza.[70]
Procediments judicials
[modifica]Procediment davant del Tribunal Internacional de Justícia
[modifica]El govern de Sud-àfrica ha iniciat uns procediments, Sud-àfrica contra Israel, davant el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), al·legant una violació de la Convenció sobre el genocidi.[31] En una declaració inicial, el TIJ va declarar que Sud-àfrica tenia dret a presentar el seu cas contra Israel, mentre que els palestins tenien "un dret plausible a ser protegits del genocidi" i que s'enfrontaven a un risc real de danys irreparables. El tribunal va ordenar a Israel que compleixi les seves obligacions en virtut de la Convenció sobre el genocidi prenent totes les mesures al seu abast per prevenir la comissió d'actes de genocidi, prevenir i castigar la incitació al genocidi i permetre l'entrada dels serveis humanitaris bàsics a Gaza,[71][72] no va ordenar als suspensió de la campanya militar i va expressar la seva preocupació pel destí dels ostatges detinguts a la Franja de Gaza.[73]
El govern israelià, que en 2024 va rebutjar les acusacions i va acusar el tribunal d'esser antisemita,[72][74][75] va presentar formalment el seu escrit de contramemorial el 12 de març de 2026, argumentant que les seves accions responien a un objectiu legítim de defensa pròpia per eliminar Hamas i rebutjant les acusacions de genocidi.[76] El tribunal ha establert el 22 de novembre de 2027 com a data límit perquè Sud-àfrica presenti la seva rèplica i el 22 de maig de 2029 perquè Israel hi respongui amb la seva dúplica.[77]
Procediment davant del Departament de Justícia dels Estats Units
[modifica]El febrer de 2024 el Departament de Justícia dels Estats Units va acusar Yahya Sinwar, el líder de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam Mohammed Deif, el líder polític de Hamàs Ismail Haniyeh, el líder adjunt del braç armat de l'organització Marwan Issa, el líder del grup fora de Gaza i Cisjordània Khaled Mashal, i Ali Baraka amb set càrrecs, inclòs l'assassinat d'almenys 43 ciutadans nord-americans, conspiració per finançar el terrorisme, conspiració per bombardejar un lloc d'ús públic que va provocar la mort, conspiració per finançar el terrorisme i suport material per a actes de terrorisme que van provocar la mort, i ús d'armes de destrucció massiva. En cas de ser condemnats, els acusats podrien ser condemnats a cadena perpètua o pena de mort.[78] Haniyeh, Issa i Deif han mort en atacs que van ser reclamats per Israel o atribuïts a ells.[78]
Procediment davant del Tribunal Penal Internacional
[modifica]El 20 de maig de 2024 Karim Khan, fiscal del Tribunal Penal Internacional (TPI) va demanar ordres de detenció per a Yahya Sinwar, Mohammed Deif i Ismail Haniyeh, i el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu i el ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, acusats de crims de guerra i crims contra la humanitat pels atacs del 7 d'octubre a Israel i la posterior guerra a Gaza.[79] El 21 de novembre de 2024 el TPI va ordenar detenir per crims de guerra i contra la humanitat Netanyahu, Gallant i Deif.[80]
Referències
[modifica]- ↑ «A genocide is unfolding before our eyes: History will not forgive our inaction, UN Special Committee warns General Assembly 4th Committee report» (en anglès). Nacions Unides, 19 novembre 2024. Arxivat de l'original el 10 d’abril 2025. [Consulta: 15 setembre 2025].
- ↑ Nicholls, Catherine. «UN commission says Israel is committing genocide in Gaza» (en anglès), 16-09-2025. [Consulta: 16 setembre 2025].
- ↑ «Israel and the Occupied Palestinian Territories». A: Amnesty International Report 2022/23: The State of the World's Human Rights. Londres: Amnesty International, 2023, p. 206–211. ISBN 978-0-86210-502-0. «"This report focuses on the Israeli authorities' policies and actions in Gaza as part of the military offensive they launched in the wake of the Hamas-led attacks on 7 October 2023 while situating them within the broader context of Israel's unlawful occupation, and system of apartheid against Palestinians in Gaza, the West Bank, including East Jerusalem, and Israel. It assesses allegations of violations and crimes under international law by Israel in Gaza within the framework of genocide under international law, concluding that there is sufficient evidence to believe that Israel's conduct in Gaza following 7 October 2023 amounts to genocide."»
- ↑ Mohyeldin, Ayman; Hamdan, Basel. «The evidence behind Amnesty International's genocide accusation against Israel» (en anglès). MSNBC, 10-12-2024. [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ «Gaza genocide». Metges Sense Fronteres, 10-07-2025. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2025. [Consulta: 31 d’agost 2025]. «"Our decision to describe what’s happening in Gaza as a 'genocide' is based on nearly two years of extensive, firsthand information from our teams, who are witnessing massive levels of death and destruction by Israeli forces, a campaign of ethnic cleansing and the almost total dismantling of the health care system."»
- ↑ B'Tselem. Our Genocide (en anglès), July 2025. «"The review presented in this report leaves no room for doubt: since October 2023, the Israeli regime has been responsible for carrying out genocide against the Palestinians in the Gaza Strip. Killing tens of thousands of people; causing bodily or mental harm to hundreds of thousands more; destroying homes and civilian infrastructure on a massive scale; starvation, displacement, and denying humanitarian aid — all this is being perpetrated systematically, as part of a coordinated attack aimed at annihilating all facets of life in the Gaza Strip."»
- ↑ Kottasová, Ivana; Salman, Abeer. «For first time, two leading Israeli human rights groups accuse Israel of genocide in Gaza» (en anglès). CNN, 28-07-2025. [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ «The unfolding genocide against the Palestinians must stop immediately» (en anglès). FIDH. [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ Vogli, Roberto De; Montomoli, Jonathan; Abu-Sittah, Ghassan; Pappé, Ilan «Break the selective silence on the genocide in Gaza» (en anglès). The Lancet, 406, 10504, 16-08-2025, p. 688–689. DOI: 10.1016/S0140-6736(25)01541-7. ISSN: 0140-6736. PMID: 40752501.
- ↑ «Rights expert finds 'reasonable grounds' genocide is being committed in Gaza» (en anglès). UN News. United Nations, 26 març 2024. Arxivat de l'original el 28 de març 2025. [Consulta: 2 abril 2025].
- ↑ «Application of the Convention on the Prevention and Punishment of the Crime of Genocide in the Gaza Strip (South Africa v. Israel)» (en anglès). International Court of Justice. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «Què és un genocidi i per què se’n parla tant en referència a Gaza?». Verificat, 29 maig 2024. [Consulta: 4 setembre 2025].
- ↑ Alcoberro, Ramon. «Què és un genocidi i què no és». El Matí de Catalunya Ràdio, 21 agost 2025. [Consulta: 4 setembre 2025].
- 1 2 Crawford, Neta. «Gaza: civilian death toll outpaces other modern wars» (en anglès). The Conversation, 27 agost 2025. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ Schwarz, Franziska. «„Düsterer Meilenstein“: UN benennt Zahl der täglichen Toten im Gazastreifen» (en alemany). Frankfurter Rundschau, 16-08-2024. [Consulta: 30 agost 2025].
- 1 2 Tantesh, Malak A.; Graham-Harrison, Emma «Gaza rubble likely to conceal untold horrors to swell 40,000 death toll» (en anglès). The Guardian, 15-08-2024. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Overton, Iain. «Gaza Ministry of Health releases detailed new casualty data amidst confusion of UN's death numbers in Gaza» (en anglès americà). Action on Armed Violence, 28-05-2024. [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ Graham-Harrison, Emma «Gaza death toll set to pass 30,000, as Israel prepares assault on Rafah» (en anglès). The Guardian, 25-02-2024. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Buschek, Christo; Christoph, Maria; Kalisch, Muriel; Kollig, Dajana; Obermaier, Frederik «(S+) The Gaza Project: Sie berichten aus der Todeszone – viele kostet das ihr Leben» (en alemany). Der Spiegel, 25-06-2024. ISSN: 2195-1349.
- ↑ «Behind the numbers: Gaza’s record aid worker death toll» (en anglès). The New Humanitarian, 21-03-2024. [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ Massoud, Bassam; Fick, Maggie; Fick, Maggie «Gaza death toll: why counting the dead has become a daily struggle» (en anglès). Reuters, 22-12-2023.
- ↑ Jamaluddine, Zeina; Abukmail, Hanan; Aly, Sarah; Campbell, Oona M. R.; Checchi, Francesco «Traumatic injury mortality in the Gaza Strip from Oct 7, 2023, to June 30, 2024: a capture-recapture analysis». Lancet (London, England), 405, 10477, 08-02-2025, p. 469–477. DOI: 10.1016/S0140-6736(24)02678-3. ISSN: 1474-547X. PMID: 39799952.
- ↑ «How many people have died in Gaza?» (en anglès). The Economist, 08-05-2025.
- ↑ Sangal, Kathleen Magramo, Antoinette Radford, Aditi. «October 22, 2024 news on the wars in the Middle East» (en anglès), 22-10-2024. [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ «Gaza: ‘Sickening normalisation’ of suffering, amid attacks on people and aid convoys» (en anglès). UN News, 13-12-2024. [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ GAZA STRIP: Famine confirmed in Gaza Governorate, projected to expand | 1 July - 30 September 2025
- ↑ Neuman, Scott «In Gaza, months of war have left Palestinians with barely the necessities to survive» (en anglès). NPR, 01-06-2024.
- ↑ OHCHR, 2024b.
- ↑ Liam Stack, Bilal Shbair. «With Schools in Ruins, Education in Gaza Will Be Hobbled for Years» (en anglès). New York Times, 6 maig 2024.
- ↑ "In Gaza, Palestinians hold Ramadan prayers by ruins of mosque". Reuters. 15 March 2024. Archived from the original on 18 August 2024.
- 1 2 «Application Instituting Proceedings» (en anglès). Application of Convention on Prevention and Punishment of Crime of Genocide (S. Afr. v. Isr.) cas 192. Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), 29 desembre 2023. Arxivat de l'original el 5 de gener 2024 [Consulta: 5 d’agost 2024].
- ↑ Casciani, Dominic. «What did ICJ ruling mean in South Africa's genocide case against Israel?» (en anglès). BBC, 16 maig 2024. Arxivat de l'original el 17 de maig 2024. [Consulta: 24 octubre 2025].
- ↑ Donoghue 2024 ("The court decided that the Palestinians had a plausible right to be protected from genocide, and that South Africa had the right to present that claim in the court."); Order, S. Afr.
- ↑ Simon, Scott «ICJ finds genocide case against Israel 'plausible', orders it to stop violations» (en anglès). NPR, 27-01-2024.
- ↑ «Israel-Gaza: What does ICJ ruling on Israel's Rafah offensive mean?» (en anglès britànic), 28-05-2024. [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ «We see no signs of genocide by Israel in Gaza, German spokesman says» (en anglès). Anadolu Anjasi, 14 octubre 2024. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ «Radio interview, Triple J Hack with Dave Marchese» (en anglès). Foreign Minister, 24 setembre 2025. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ Rettman, Andrew. «EU delays Israel sanctions in 'green light for genocide'» (en anglès). Observer, 15 novembre 2025. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ Zimonjic, Peter. «Asked to clarify if he sees genocide in Gaza, Carney says he 'didn't hear that word'» (en anglès). CBC News, 9 abril 2025. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ Bio, Demian. «Trump Rejects Israel Is Committing Genocide In Gaza: 'They're In a War'» (en anglès). Latin Times, 4 agost 2025. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ «Μητσοτάκης για Γάζα: Βαρύς ο όρος “γενοκτονία”» (en grec). 24/7, 17 setembre 2025. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ Lazaroff, Tovah. «Hungarian FM to 'Post': Genocide claim at ICJ is nonsense, we back Israel» (en anglès). Jerusalem Post, 26 gener 2024. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ Pezzati, Paolo. «Caro ministro Tajani, crede davvero che finora l’Italia su Gaza sia stata dalla parte giusta della storia?» (en italià). Il Fatto Quotidiano, 19 setembre 2025. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ «Forskargrupp anklagar Israel för folkmord i Gaza» (en noruec). SVT, 5 setembre 2025. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ «NZ govt 'will not respond' on latest accusation of genocide in Gaza» (en anglès). RNZ, 17 setembre 2025. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ van Weel, David. «Dutch government won't label Gaza war as genocide after UN report» (en anglès). NL Times, 18 setembre 2025. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ Santos, António Pedro. «Paulo Rangel recusa que Israel esteja a praticar um genocídio em Gaza, mas diz que catástrofe humanitária exige condenação» (en portuguès). Expresso, 13 maig 2024. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ Patrick Wintour, Geneva Abdul. «UK has ‘not concluded’ Israel carrying out genocide in Gaza, Lammy says» (en anglès). The Guardian, 9 setembre 2025. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ «Communist Politician Sues Czech Foreign Minister Lipavsky Over Denial of Gaza Genocide» (en anglès). Brmo Daily. [Consulta: 25 setembre 2025].
- ↑ Hausdorff, Natasha. «The International Court of Justice has been weaponised against the Jewish state» (en anglès). The Telegraph, 7 gener 2024. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ «Charging Israel with genocide makes a mockery of the ICJ» (en anglès). The Economist, 18 gener 2024. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ Marchant de Abreu, Catalina. «Israel-Hamas war: Looking back at one year of misinformation» (en anglès). France 24, 7 octubre 2024. [Consulta: 23 juliol 2025].
- ↑ Marchant de Abreu, Catalina. «Did a Harvard report reveal 377,000 people are missing in Gaza? No» (en anglès). France 24, 24-06-2025. [Consulta: 23 juliol 2025].
- ↑ «UN experts deeply concerned over 'scholasticide’ in Gaza» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-04-18. [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ «Israel’s war on Gaza: Why do legal experts say it’s genocide?» (en anglès). [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ Sultany, Nimer «A Threshold Crossed: On Genocidal Intent and the Duty to Prevent Genocide in Palestine». Journal of Genocide Research, 0, 0, p. 1–26. DOI: 10.1080/14623528.2024.2351261. ISSN: 1462-3528.
- 1 2 3 Epstein, Gabriel. Assessing the Gaza Death Toll After Eighteen Months of War (en anglès). The Washington Institute, 21 maig 2025, p. 2 [Consulta: 2 setembre 2025].
- ↑ Asbert, Adrià. «Israel mata Abu Obeida, portaveu de Hamàs, i amenaça els seus líders fora de Gaza». El Nacional, 31 agost 2025. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ Epstein, Gabriel «Assessing the Gaza Death Toll After Eighteen Months of War» (en anglès). Assessing the Gaza Death Toll After Eighteen Months of War. The Washington Institute, 158, 21 maig 2025, p. 3 [Consulta: 2 setembre 2025].
- 1 2 «H.E. Dr. Ola Awad, President of the Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS) presents a brief on the status of the Palestinian people at the end of 2024» (en anglès). Palestinian Central Bureau of Statistics, 31 desembre 2024. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ van der Merwe, Ben. «Hundreds of names removed from official Gaza war death list» (en sky news), 5 abril 2025. [Consulta: 2 setembre 2025].
- ↑ «Hamas admits 72% of deaths are combat-aged men as it quietly reduces civilian death toll - report» (en anglès). Jerusalem Post, 2 abril 2025. [Consulta: 4 abril 2025].
- ↑ Jamaluddine, Zeina «Traumatic injury mortality in the Gaza Strip from Oct 7, 2023, to June 30, 2024: a capture–recapture analysis» (en anglès). The Lancet, 405, 9 gener 2025, p. 469–477.
- ↑ «OPT: Statement on the killing and arbitrary detention of health workers in Gaza - occupied Palestinian territory» (en anglès). UN Human Rights Office, 25 juny 2024. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2024. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ «UNRWA Situation Report #185 on the Humanitarian Crisis in the Gaza Strip and the West Bank, including East Jerusalem» (en anglès). UNRWA, 22 agost 2025. [Consulta: 31 agost 2025].
- ↑ Burga, Solcyre. «Is What’s Happening in Gaza a Genocide? Experts Weigh In» (en anglès). Time, 13 novembre 2023. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2023. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ «International Expert Statement on Israeli State Crime». International State Crime Initiative. Arxivat de l'original el 6 de gener 2024. [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ Lynch, Marc. «Gloom about the 'day after' the Gaza war pervasive among Mideast scholars». Brookings Institution, 20 juny 2024. Arxivat de l'original el 26 de juny 2024. [Consulta: 29 juny 2024].
- 1 2 Graham-Harrison, Emma. «Israeli protesters stage ‘day of disruption’ calling for end to war in Gaza» (en anglès). The Guardian, 26 agost 2025. [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ «Nearly half of Israelis support army killing all Palestinians in Gaza, poll finds» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2025].
- ↑ Peralta, Eyder «ICJ finds genocide case against Israel 'plausible', orders it to stop violations». NPR, 27 gener 2024 [Consulta: 28 gener 2024].
- 1 2 «Israel-Gaza: What did the ICJ ruling really say?» (en anglès). BBC, 16 maig 2024 [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ «Gaza war: ICJ says Israel must prevent genocidal acts in Gaza» (en anglès). BBC News.
- ↑ McKernan, Bethan «Israeli officials accuse international court of justice of antisemitic bias». , 26 gener 2024.
- ↑ «'Not only false, it's outrageous': Netanyahu rejects Gaza genocide charges». , 26 gener 2024 [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ «South Africa notes Israel’s response filing to the ICJ» (en anglès). Department of International Relations and Cooperation’s. Republic of South Africa, 15-03-2026. [Consulta: 19 agost 2026].
- ↑ «Presidency notes ICJ order of 21 May 2026 on the matter between the Government of the Republic of South Africa and the State of Israel» (en anglès). The Presidency. Republic of South Africa, 02-06-2026. [Consulta: 19 agost 2026].
- 1 2 Max Matza, James FitzGerald. «US charges Hamas leaders over 7 October attack on Israel» (en anglès). BBC, 4 setembre 2024. [Consulta: 4 setembre 2024].
- ↑ Kottasová, Ivana; Araujo, Madalena. «Exclusive interview: ICC prosecutor seeks arrest warrants against Sinwar and Netanyahu for war crimes over October 7 and Gaza» (en anglès). CNN, 20 maig 2024. [Consulta: 21 maig 2024].
- ↑ «El Tribunal Penal Internacional ordena detenir Netanyahu per crims de guerra i contra la humanitat». 324, 21 novembre 2024. [Consulta: 23 novembre 2024].
